Diáleg

AVUI

El Parlament de Catalunya

Es evident que aqüestes eleccions ai Parlament de Catalunya representen una data de la nostra historia i

que el seu resultat, la desiqnació del futur president, el seu govern ¡ el seu programa polític, marcaran el

nou cami de Catalunya en els próxims anys del seu réqim autonómic.

El procés per a la desiqnació del primer president de la Catalunys autonómica no será fácil, ja que es de

preveure que cap deis grups polítics que hl ha a la campanys electoral no obtinoui una majoria de diputáis

que li permeti, cómodament, resultar elegit com a president el candidat que ja teñen acordat.

La cínquena disposició transitoria de l´Estatut de Catalunya, en el seu apartat primer, estableix: «Un cop

proclamáis els resultáis de les eleccions, i en el termini máxim de vuit dies, el primer Parlament de

Catalunya es constituirá amb una mesa d´edat, integrada per un president i dos secretaos, ¡ procedirá

immediatament -que vol dir en la mateixa sessíó- a elegir la mesa provisional. Aquesta es compondrá d´un

president, dos vice-presidents i quatre secretaris».

En el seu apartat segon es diu: «En una segona sessió, que se celebrará com a máxim deu dies després de

l´acabament de la sessió constitutiva, el president del Parlament, després d´hsver consultat els portsveus

designáis pels partits o grups politics smb representado parlamentaria, proposará d´entre els membres del

Parlament un csn-didat a president de la Generalitat i es procedirá, després d´un debat, s la votació».

En el seu apartat tercer es diu: «Per a ser elegit president de la Generalitat el candidat haurá d´obtenir els

vots de la majoria absoluta deis membres del Parlament. Aquesta elecció implicará alhora l´aprovació del

programa de govern i de la composició del Consell executiu proposats per l´elegit».

Tots aquests trámits, i els que es preveuen en el cas que en aquesta primera sessió no s´arribi a un acord,

tan pensar que no faltaran dificultáis per a l´elecció del primer president de la Generaütat.

La meva experiencia com a president de l´Assemblea de Parla-mentaris i de la comissió que va redactar

l´Estatut de Sau em fa creure que el poblé de Catalunya té una gran capacitst i una gran responsabilitat en

els momenís histories per a arribar a conciliar totes les opinions i trobar les solucions que representin la

voluntat de la majoria del poblé de Catalunya i que permetin treballar per construir la nova Catalunya.

El Partit deis Socialistes es un partit responsable. Ha fet un programa que s´ha divuigat profusament per

tot Catalunya, en qué ex-pressa d´una manera concrets quina es la seva solució per a resoldre els

problemes que hi ha en cadascun deis aspectes de la vida política i social del nostre poblé. Totes aqüestes

solucions están dins l´ámbit de la legalitat del nostre país, es a dir, dins el marc de la Constitució i dins el

context de l´Estatut, aprovat peí Congrés i peí Senat i, després, pei poblé cátala. Nosaltres, els socialistes,

estem segurs que serem el partit mes votat de Catalunya, i si el pobie aixf ho confirma, es lógic que el

primer president sigui el nostre candidat: Joan Revenios. Quan aquest sigui el president de la Generalitat,

ho será de tots els catalans, i aixó comporta fer una política que en totes les seves decisions tingui en

compte 1´opinió deis altres partits í grups politics, valorant el nombre de diputáis que cada un d´ells hs;gi

obtingut.

La campanya electoral deis socialistes s´está caracleritzant en la defensa del nostre programa, sense atacs

violents contra els altres grups i amb un gran respecte per les diferents opcions polítiques que exísteixen

al nostre país.

Aquesta actitud no hs estat corresposta per alguns deis nostres adversaris que, en algunes ocasions, han

volgut alarmar el pais, dient que el nostre triomf electoral representsria la imposició d´un régim marxista a

Catalunya, sabent com saben tots que ni la Constitució, ni l´Estatut no permetrien aixó, i que en el nostre

programa «Per una Catalunya Nova» no hi ha res que pugui fer sospitar que propugnem (´estrategia que

ens atribuelxen. Estic segur que els quí formin el nou govern cátala i el seu president trobaran,

rápidament, el cami del consens i de l´acord entre les forces polítiques amb representsqó parlamentaria.

Els qui surtin elegits posaran fi a la Generalitat provisional i treballaran amb eficacia per transformar les

estructures ad-ministratives i polítiques heretades del frsnquisme en eslructures auténticament

democrátiques.

La fulura Generalitat ha de viure de realitats, ha de ser honesta i actuar dins d´una modestia perqué el

poblé la faci seva, com ho van fer les etapes deis presidents Maciá i Companys. Hem de ser exemple per a

tot l´Estat espanyol i la nostra manera d´interpretar la democracia l´hem de fer servir per consolidar-la en

tot l´Estat espanyol. Cree que un govern sutónom socialista consolidaría el nou régim polític de toí l´Estst,

que fins avui només ha estat governat per homes de la UCD, la majoria d´ells procedents i educáis

políticament dins el franquisme; pero no tinc cap Inconvenient a proclamar que, avui, molts deis qui

integren aquest partit volen, sincerament, aquesta consolidado de la democracia i de la llibertat per totes

les Ierres d´Espanya.

Comenca el csml d´autogovern en uns moments dificils: la crisi económica i un llarg etc, son problemes

greus que ens hem de pro-posar resoldre, csnviant la mentalital i els procediments de la patronal, amb

responsabilitat i serietat per part de la classe treballadora.

La sindical germana del Parlit Socisllsta, la UGT, eslá donant pro-ves a Catalunya i a tot l´Estat espanyol

de gran responsabilitat, bus-cant solucions sense provocsr vagues i conflictes, que no fan res mes que

dificultar i agreujar el procés de la recuperació social i económica del país. La nova Generalitat i el seu

conseller de Treball podran fer rnolt per probar la solució justa a tots aquests conflictes, com ho varen fer

en els anys trenla.

Per damunl de tol sóc oplimisia. Tinc una gran fe en tots els homes de Catalunya i cree que, entre tots,

demostraren^ que amb {´autonomía padem canviar rápidament la mentalitat del pais, creant un clima de

conflanca, d´IHusió. Tinc l´esperanca que en poc temps tots els homes que viuen i treballen a Catslunya

sentirán forgull del nostre govern autonómic.

Josep Andreu i Abelló

Senador per Barcelona PSC